El Prat Ocult



La Seda de Barcelona

La Seda de Barcelona

L’any 1925 es va crear la Societat Anònima La Seda de Barcelona, amb la finalitat de fabricar fibres artificials, especialment raió, un sector que tot just iniciava la seva presència a l’Estat espanyol, però que tenia unes importants perspectives de creixement per la bona acollida d’aquests productes en el mercat. L’empresa tenia una participació majoritària de capital holandès.

La Seda va adquirir els terrenys que ocupà l’antiga “Compañía Española de Industrias Químicas” i l’any 1926, un cop concedida la llicència municipal, es va iniciar la construcció de la fàbrica. El projecte era tan important que, l’any 1927, hi treballaven prop de tres-centes persones entre paletes i especialistes diversos. Les obres van trigar més de dos anys i fins al 4 de febrer de 1928 no es va obtenir el primer fil de raió.

Per muntar la indústria i posar en marxa la fàbrica, es traslladaren al Prat tècnics i obrers especialitzats dels Països Baixos, entre els quals destacaren les instructores per formar la mà d’obra femenina. La Seda va representar per a les dones del Prat la possibilitat d’accedir al treball assalariat, fora de les feines tradicionals com el comerç, moltes vegades familiar, o les tasques mal pagades i poc reconegudes del camp.

Dones treballant a la Seda

L’arribada de La Seda provocà transformacions immediates. En pocs anys s’incrementaven les xifres de població del Prat en un procés que cada cop anava a més. Si l’any 1920 hi havia 3.591 persones empadronades, el 1930, amb La Seda en ple funcionament, el total de població era de 6.694 habitants. El nucli urbà va absorbir, sense modificar substancialment la seva estructura, l’arribada d’aquesta primera immigració exclusivament industrial. Molts treballadors s’instal·laren en casetes de lloguer prop de les indústries.

L’evolució econòmica de La Seda va ser positiva des del 1930. La bona marxa de l’empresa va fer que l’any 1933 es dugués a terme la primera ampliació. L’any 1936, abans de l’inici de la Guerra Civil, la plantilla de la fàbrica era de quasi mil treballadors i funcionaven una cinquantena de filoses, amb una capacitat diària de producció de quatre tones i mitja de raió.

En esclatar la Guerra, la fàbrica de La Papelera Española va ser col·lectivitzada, mentre que La Seda, per la seva important participació holandesa, va ser intervinguda i administrada per un delegat de la Generalitat i un Comitè de Control format per representants de la CNT i la UGT. La producció de totes dues empreses va ser substituïda per la fabricació de material de guerra. A La Seda es van fer projectils d’artilleria, llançabombes i material auxiliar.

Vista aèria de la Seda

Acabat el conflicte bèl·lic, La Seda reinicià la seva activitat. Malgrat que ben aviat es recuperaren els nivells productius anteriors al 1936, la II Guerra Mundial creà noves dificultats, especialment pel que fa al proveïment de matèries primeres. En aquests anys, també hagueren de fer front a les dificultats en el subministrament elèctric i a les restriccions del mercat provocades per l’economia del règim dictatorial del general Franco. Les restriccions elèctriques van arribar a ser tan greus que l’any 1949 La Seda va posar en marxa un grup turbogenerador per assegurar el manteniment regular de la producció.

L’element més destacat d’aquest període fou l’inici, l’any 1947, de la fabricació de raió d’alta tenacitat, emprat en la fabricació de pneumàtics, que rebé el nom comercial de rayofil.

L’any 1959 la societat va adquirir uns terrenys de trenta hectàrees per construir-hi una nova fàbrica, la futura Enkalene, dedicada a la producció de polièster. L’any 1982 inicià la fabricació de polímers PET.

L’any 2000, l’antiga fàbrica de La Seda tancà definitivament les portes i, amb posterioritat, s’enderrocaren les antigues instal·lacions dins del projecte de construcció del futur eixample nord. De l’antic complex industrial es conserva una xemeneia. La presencia del grup La Seda al Prat es manté amb una filial al sector Enkalene, amb el nom Artenius España SL (rep aquest nom des de l’1 d’octubre del 2012).

La Seda

La Seda aplicava una política social avançada, similar a la que seguien les indústries holandeses, però que, alhora, resultava paternalista i controladora. Així oferia activitats i serveis per als treballadors i les seves famílies, com ara: escola de nens (1959) i el finançament de l’educació de les nenes a l’escola Mare de Déu del Carme; colònies infantils, economat, habitatges, etc.

L’any 1948 creà el Grupo Cultural Recreativo, entitat que tenia com a finalitat donar sortida a les necessitats esportives, culturals i de lleure dels treballadors i les seves famílies, i del que sorgiren, entre d’altres, un grup estable de teatre, equips de bàsquet femenins i masculins i un grup d’atletisme, on es formaren molts dels campions pratencs de marxa atlètica. Amb els anys, les seccions s’anaren desarticulant, especialment per la manca de participants. Les seccions de bàsquet i d’atletisme van ser les que es van mantenir més anys, fins a la crisis de l’empresa, a finals dels anys vuitanta. Des del gener del 1948 l’empresa editava la Hoja Familiar, nascuda primer com a butlletí del Grupo i després com a full sindical.

La Seda també participava activament en activitats del municipi. Així, a tall d’exemple, podem destacar que va finançar les primeres cavalcades de Reis, a començaments dels anys cinquanta del segle passat.

Comparteix:




El Prat Ocult | Llicència de Creative Commons