El Prat Ocult



Pratencs morts als camps nazis

Camps nazisLes atrocitats comeses pels nazis ens poden semblar històries llunyanes en el temps i l’espai, però són molts els espanyols i catalans, republicans, llibertaris o marxistes que les van patir i molts els qui hi van morir, tancats en camps de concentració o d’extermini. També n’hi va haver de pratencs, els familiars d’alguns d’ells encara viuen prop d’aquesta plaça.

Dels testimonis personals, del gran treball de Montserrat Roig, Els catalans als camps nazis, i d’investigacions posteriors, s’han pogut confirmar els noms de cinc pratencs que hi van morir.

  • Francisco Cortés Borrás, mort a Gusen el 26 d’agost de 1941
  • Joan Panisello Concepción, mort a Gusen el 22 de setembre de 1941
  • Francisco Campos Izquierdo, mort a Gusen el 24 de setembre de 1941
  • José Cortés García, mort a Gusen el 25 de setembre de 1941
  • Manuel Arnau Tàrrega, mort a Gusen el 12 d’agost de 1942

Gusen era un camp annex a Mauthausen on h Hi havia els forns crematoris. Allà les condicions de vida encara eren pitjors, si és que les condicions infrahumanes es poden mesurar. Els presos havien de treballar en l’eliminació dels cossos dels seus companys, sovint amics i familiars, i la cendra i l’olor dels crematoris omplien tot el camp.

Joan Panisello va passar del front a un camp de refugiats a França i d’allà, el van portar a Mauthausen. Els Panisello eren cinc germans: una noia i quatre nois. Els quatre nois van anar al front. Ramon va morir a la batalla de l’Ebre; Josep va patir un consell de guerra i va estar empresonat a la Model del 1939 al novembre del 1943, quan li van donar la llibertat condicional. En Francesc i en Joan van creuar la frontera amb les seves unitats i es van trobar al camp de refugiats d’Argelers. En Francesc va tenir la sort que la seva dona, Agustina Vives, va aconseguir els avals necessaris per fer-lo tornar al Prat. La família Panisello va saber que el Joan havia mort per una notificació de la Creu Roja.

Els que el van conèixer recorden que Francisco Campos era coix, un greu defecte per als nazis, que consideraven les persones amb minusvalidesa no aptes per al treball i els donaven com a únic destí les cambres de gas.

Manuel Arnau havia nascut a Tortosa l’any 1900. Durant uns quants mesos, entre el 1929 i el 1930, va treballar a La Seda. Només en sabem que era sindicalista i que durant la guerra és probable que anés al front.

Els Cortés, els pares (Francisco i Carmen) i set fills (José, Jacinto, Manuel, Ángel, Aurora, Ángeles i Carmen) s’havien establert al Prat, procedents de Pechina (Almeria). Van fugir cap a França l’hivern del 1939, seguint la riuada de refugiats, després de recollir Pepe en un hospital de Figueres, on es recuperava de l’amputació d’una cama. Traslladats a Angulema, els alemanys els van fer pujar al tristament famós tren dels 927. El pare, en José, en Jacinto i en Manuel van ser presoners a Mauthausen, mentre que les dones i el petit Ángel, foren traslladats a Hendaia, en un terrible viatge que cap d’ells no va poder oblidar.

El pare i en Pepe van morir a Gusen. El Jacinto va ser alliberat pels aliats i s’instal·là a França, on visqué fins a la seva mort. En Manuel, que es trobava en estat greu, va ser alliberat pels soldats polonesos i el portaren a Polònia, on estudià enginyeria i on visqué fins que va poder tornar a l’Estat espanyol; s’instal·là a Gijón fins a la seva mort. Només van poder tornar a Catalunya la mare, les tres filles i l’Ángel.

Comparteix:




El Prat Ocult | Llicència de Creative Commons