El Prat Ocult



Pascual Madoz i Ferran Puig

Pascual Madoz i Ferran Puig

Pascual Madoz: Bona nit, Don Fernando

Ferran Puig: Amigo Pascual, cuánto tiempo

Pascual Madoz: Ja em pot parlar en català, ja, don Fernando. Encara me’n recordo una mica de parlar-ne de quan vaig ser governador civil de Barcelona

Ferran Puig: Oi tant! I quina gran feina que vàreu fer, amic meu! com quan vareu fer enderrocar les muralles que tant de mal feien a la salut dels barcelonins. Aquells aires malsans tancats i aquelles aigües brutes estancades que feien emmalaltir la pobre gent dels ravals. Va ser arran d’aquella epidèmia tan terrible de còlera del 1854.

Pascual Madoz: Ja ho recordo, ja. Aquí al Prat també la vàreu patir i de quina manera. 147 morts, si no recordo malament, per a una població de poc més de miler i mig d’ànimes. Vaja , un terrible 10%. I vos, vareu fer també una gran tasca a les vostres finques. Dessecant terres estanyades i posant en conreu ermots improductius.

Ferran Puig: Molts calers que hi vaig invertir per fer tot això, i, amb altruisme, amb la voluntat de treure aquest poble de la misèria. Incomunicat com estava, fins i tot els hi vaig fer construir un pont per creuar el riu.

Pascual Madoz: I tant que vàreu fer Don Fernando, que vareu col·locar aquest paratge deixat de la mà de déu a tots els mapes i a la seva horta a tots els mercats i taules més fines. Tant per agrair i en canvi quin poc respecte que tenen cap a la vostra memòria.

Ferran Puig: No és per maldat, amic Madoz, és la incultura pròpia d’aquesta gent miserable. En el seu moment, en el de la meva mort, ja em van dedicar un carrer, tot i que potser em mereixia una estàtua, oi? Però no em queixo d’això, ja he dit que aquesta gent és pobra, inculta i miserable. Del que si que m’exclamo és que ningú anomeni el carrer pel meu nom. N’estic fart de sentir petits i grans parlant del carrer Major, que coi carrer Major, carrer de Ferran Puig. De Fe-rran-Pu-ig.

Pascual Madoz: Teniu més raó que un savi i més paciència que un sant amb aquests pratencs desagraïts.

Ferran Puig: I sóc un home de paraula. A vos, quan teníem aquells negocis a la carrera de San Fernando, a las Cortes, us vaig prometre que si tot sortia bé, us faria dedicar un carrer.

Pascual Madoz: negocis profitosos per al país i per a les butxaques del emprenedors com vos. Gent amb bona vista per als negocis: les lleis desamortitzadores, les lleis per afavorir el poblament rural amb bones desgravacions fiscals…

Ferran Puig: … i jo en vaig treure bons beneficis i vaig complir la meva paraula i us vaig fer dedicar un carrer al Prat i el destí ha volgut que sigui a tocar del meu, fent cantonada.

Pascual Madoz: I jo us estic molt agraït Don Fernando, i no voldria semblar desconsiderat, però ja posats, No podríeu haver fet que m’hi posessin el nom complet? Que aquesta gent inculta no en té ni idea de què és això de Madoz, i tant els hi fa! Per ells podria ser un riu, una muntanya o una pedra!

(se’n van, amb Fernando posant-li una mà sobre l’espatlla).

Comparteix:




El Prat Ocult | Llicència de Creative Commons