El Prat Ocult



Noia del pou i mosso de cal Farrés

Noia del pou i mosso de cal Farrés

Noia del pou: eh….feu cara de cansats. Us han fet caminar molt, oi? ( una mica enfadada) O potser és que m’espiàveu? No, no en feu cara, sembleu bona gent. (ara dolça) doncs jo he vingut aquí, a trobar-me amb el meu xicot …. Aquí està (se li apropa). Oi que es ven plantat?

Mosso de cal Farrés: ja patia, s’ha fet molt tard..pensava que t’havia passat alguna cosa …(riu) que t’ha de passar a tu… o a mi…si ja estem morts. Me n’oblido sempre… et veig tan maca…

Noia del pou: calla, calla, que si pogués em faries tornar vermella. Però és el que té ser fantasma, … que et quedes com et vas morir.

Mosso de cal Farrés: i tu encara que només et vas ofegar, però a mi que aquell desgraciat em va obrir el cap amb un càvec….

Noia del pou: ben guapo que et trobo jo! I gràcies a què t’assassinessin ens varem poder conèixer. Si no, si haguessis mort de vellet al teu llit, ara estaries gaudint de la pau eterna i no ens hauríem trobat mai.

Mosso de cal Farrés: i tant bona parella que fem. No us sembla?

Noia del pou: I per què no els hi expliques com et vas morir? Aquesta gent és ben estranya i sembla que li agrada escoltar desgràcies i morts…

Mosso de cal Farrés: Vols dir, noia? Mira que la meva és esgarrifosa i després potser no podran dormir… com vols que els hi expliqui a aquesta bona gent que la nit del 28 d’abril de 1914, aquell desgraciat va enganyar la família Vallhonrat que el van convidar a passar la nit a casa i que per a què estigués més confortable, fins i tot li van deixar el llit del seu fill…. No, noia, no els hi puc explicar…

Noia del pou: Si no vols pols, no vagis a l’era. Si no volen escoltar, perquè venien? Què es pensaven? Què anàvem a un ball tu i jo amb aquesta fila que fem?

Mosso de cal Farrés: No els hi puc explicar com a mitjanit, quan tots dormien, va atacar pare, mare, fill i àvia amb un martell i els va deixar més morts que vius. Jo que tenia el són profund, em vaig despertar en sentir els crits de la mestressa i vaig córrer a atrapar aquell malparit que em va obrir el cap amb un cop de càvec…i ja no recordo res més, perquè allà mateix vaig caure mort.

Noia del pou: No pareixis reiet, jo que ja voltava com a fantasma ho vaig veure tot. Aquell desgraciat, després de matar-te va intentar tornar a entrar a la casa perquè amb tot l’enrenou no havia pogut robar-hi res. Sort que l’àvia s’havia refet i, espavilada com era, es va afanyar a tancar la porta i a cridar. A ell no li va quedar altra que fugir. L’endemà els mossos el fan detenir a la fusteria de l’Hospitalet on treballava i quan el van portar al Prat a reconstruir els fets, la gent quasi el linxa d’ indignada com estava…

Mosso de cal Farrés: Veus noia, com no els hi puc explicar tot això..

Noia del pou: Va vinga, deixem aquesta gent que no n’han de fer i nosaltres anem a festejar darrere la tanca del cementiri…

Els dos: Bona nit

Comparteix:




El Prat Ocult | Llicència de Creative Commons