El Prat Ocult



El Prat agrícola – La Ribera


Mostra El Prat agrícola – La Ribera en un mapa més gran

  • Durada aproximada: 3 hores
  • Itinerari: Jardins de Mon Racó, la Ricarda (Canal de la Dreta del Llobregat), ctra. Bunyola, camí de la Marina, Onze de Setembre, camí del Sorral, camí de la Ribera.

1. Jardins de Mon Racó

  • L’itinerari comença als Jardins de Mon Racó (Barri de la Barceloneta)

Jardins de Mon Racó

El Prat té tot el seu terme municipal al delta del riu Llobregat. Aquest Delta és de formació força recent i ha anat creixent fins al segle XIX, quan es consolidà la configuració natural que s’ha mantingut fins a les darreries del segle XX. La darrera modificació del territori es deu a l’acció humana, amb l’aplicació del Pla Delta, els primers anys del segle XXI.

El primitiu Delta, encara no transformat per la presència humana, era una vasta extensió d’aiguamolls, producte de les condicions creades per la barreja de mar, riu i terra en un equilibri dinàmic i delicat.

El 1266 Jaume I va concedir a la ciutat de Barcelona el dret de pasturar des de Montgat fins al Garraf. Al delta del Llobregat, aquesta concessió de pastures va marcar el conflicte entre pagesos i ramaders. La necessitat de pas per als ramats provocà l’augment de camins, en especial a les millors zones de pastura, com els sectors de la Bunyola, l’Albufera i el Remolar.

Les terres del Prat van començar a ser habitades cap al segle X, molt més tard que als pobles veïns, i durant segles, fins a arribar al segle XX, hi haurà un clar domini del camp sobre la ciutat.

  • Vegeu informació sobre el Canal de la Dreta al menú d’Elements d’interès històric

2. Granja de la Ricarda

  • Seguim el canal de la Dreta i ens aturem davant la Granja de la Ricarda, una vaqueria d’inicis del segle XX que va ser molt important, tant per la seva modernitat arquitectònica, com per la producció i exportació de llet.

Granja de la Ricarda

Entre els anys 1895 i 1908, Manuel Bertrand compra diverses finques al Prat. La finca més important era la Ricarda, que tenia com a element característic un gran estany natural.

3. Bunyola

  • Deixem el canal de la Dreta enrere i ens dirigim cap al camí de la Bunyola. Al camí de la Bunyola es pot veure la masia de can Bonic, construïda l’any 1860. Ens aturem davant la nau anti-DSU (descàrrega de sistema unitari), entre el canal de la Dreta i el canal de la Bunyola.

5 DSU

A l’estiu del 2011 va entrar en servei el dipòsit anti-DSU, una instal·lació destinada a reduir la contaminació per aigües brutes pluvials al canal de la Bunyola.

Quan no plou o plou poc, totes les aigües residuals del Prat es deriven a la Depuradora del Baix Llobregat. En canvi, quan plou per sobre d’un determinat volum, les aigües residuals que no pot assumir la depuradora són abocades al canal de la Bunyola, que desemboca al mar. Aquest fenomen es coneix com a descàrrega del sistema unitari (DSU).

La funció del dipòsit anti-DSU de la Bunyola és, en cas de fortes pluges, retenir fins a 15.000 metres cúbics d’aigües residuals i, un cop passat l’episodi pluvial, enviar-les a la depuradora per al seu tractament.

L’estat sanitari, i les malalties epidèmiques i endèmiques, van ser un dels principals problemes al llarg del segle XIX. El paludisme va ser una preocupació constant dels pratencs fins ben entrat el segle XX, amb importants rebrots a partir de 1914. Les causes eren: d’una banda, les deficiències del canal de la Dreta i de l’altra, la intensificació del conreu de l’arròs, que requereix l’existència de grans superfícies cobertes d’aigua.

  • Vegeu informació sobre el paludisme al menú d’Espais de memòria
  • Vegeu informació sobre el paludisme al menú de Faules

4. Camí de la Marina / Camí de Cal Fernando

  • Ens dirigim cap al camí de la Marina i ens aturem davant del camí de cal Fernando.

Camí de Cal Fernando

Ferran Puig i Jaume Casanovas van ser els dos propietaris de terres més importants del Prat. Durant la segona meitat del segle XIX van impulsar a les seves finques la introducció del regadiu. La rendibilitat de la terra va augmentar de manera extraordinària, però els importants excedents no es podien comercialitzar correctament a causa de les dificultats en les comunicacions.

5. Cal Xicomèdia

  • Continuem pel camí de la Marina i ens aturem davant la masia de cal Xicomèdia.

Cal Xicomèdia

Les primeres construccions, disperses pel territori, estaven fetes amb els materials fràgils que el Delta oferia. No es va utilitzar pedra del Garraf o de Montjuïc fins als segles XV-XVI a causa de la dificultat de transportar-la.

Els antics braços de riu, en assecar-se, van ser aprofitats com a camins.

En són un exemple els camins de la Ribera, l’Albufera, el Sorral i el camí de València, que podrien tenir un origen entorn al segle XI. El camí del Sorral, paral·lel al riu, es va utilitzar per aprofitar les graves i sorres, tant apreciades per a la construcció de nous camins i el terraplenament de la dessecació de les llacunes del territori pratenc. També era emprat com a lloc de pas del bestiar dels pobles deltaics.

6. El riu

  • Continuem per l’avinguda de l’Onze de Setembre en direcció al riu i creuem la ronda de Llevant per agafar el camí del Sorral.

Camí del Sorral

El riu ha estat una barrera natural amb Barcelona i Cornellà de Llobregat. Durant anys, al terme del Prat, només podien creuar-lo per un gual, indret on l’aigua és més baixa i el fons prou ferm, per passar-hi caminant.

L’aïllament dels habitants de l’Albufera i la Bunyola va comportar l’intent de crear una xarxa de camins fins al nucli urbà, però les riuades obligaven a una lluita contínua per mantenir els camins, com el de València i el de la Bunyola.

En el marc del Pla Delta s’acordà el desviament del Llobregat en el tram final. Les obres, adjudicades el març del 2001, van finalitzar el setembre del 2004. El projecte implicà el desplaçament de la sortida del riu al mar, 2,5 quilòmetres més cap al sud.

7. Ferrocarril i primer pont (1873)

  • Continuem pel camí del Sorral i ens aturem sota el pont del Ferrocarril.

Pont del Ferrocarril

Els ponts sobre el riu van facilitar les comunicacions i van ser un element fonamental en el desenvolupament del Prat.

  • Vegeu informació sobre els ponts al menú d’Elements d’interès històric

8. Pas de la barca

  • Continuem pel mateix camí fins a arribar al pont de l’Autovia on ens aturem per conèixer l’antic pas de la barca.

Pont Autovia - Camí del Sorral

La dificultat per travessar el riu es va mantenir fins a l’establiment de la barca de passatge al segle XIII.

  • Vegeu informació sobre la barca al menú d’Espais de memòria

9. Masies de la Ribera

  • Seguim pel camí del Sorral fins a arribar a la cruïlla amb el camí de la Ribera i l’agafem per veure les masies de la zona de la Ribera.

Camí de la Ribera

La masoveria era el contracte de parceria en virtut del qual el masover, s’obligava a conrear la finca, a viure-hi, a actuar com a encarregat i a lliurar a l’amo la part pactada dels fruits. En el cas del Prat, les millores en l’agricultura van permetre, progressivament, rendibilitzar els conreus i obtenir beneficis. Això va possibilitar que els masovers tinguessin l’opció d’adquirir en propietat les terres que, fins a aquell moment, només treballaven.

L’estructura de les masies variava molt segons la posició econòmica de la família que les havia construït i la zona on estaven ubicades.

  • Vegeu informació sobre les masies al menú d’Elements d’interès històric

10. Can Comas

  • Seguim pel camí de la Ribera i ens aturarem davant la masia Can Comas.

Can Comas

Can Comas: La masia actual data de 1878. Antigament, però, n’hi havia una altra, construïda entre els segles XVI i XVII, que es va enderrocar a causa del seu mal estat de conservació. Té planta baixa, pis i unes golfes molt grans. Al primer pis hi ha una galeria amb arcades.

El 1998 es va crear el Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat. Està format per la Diputació, el Consell Comarcal, els 14 ajuntaments dels municipis que formen la base territorial del parc, entre els quals hi ha el Prat, i la Unió de Pagesos.

L’any 2004 la masia can Comas es va reformar integrament per acollir alguns serveis del Consell Comarcal, com el control de mosquits, el cos de vigilància i diverses oficines del Parc Agrari, l’Agrupació de Defensa Vegetal del Baix Llobregat (que lluita contra les plagues dels cultius), o el Centre d’Interpretació del Parc Agrari, amb un programa pedagògic per a escolars. A més, també gestiona diversos horts d’experimentació agrària.

  • Per acabar l’itinerari, podem tornar a agafar el camí del Sorral i aturar-nos al mirador. Des d’aquest punt tenim la possibilitat de comprovar les dimensions de la zona de la Ribera i el protagonisme del riu Llobregat.

Mirador del Camí del Sorral

El Prat té tot el seu territori en el delta del Llobregat.

  • Vegeu informació sobre el riu Llobregat al menú d’Elements d’interès històric

L’itinerari està format pels següents elements:

Comparteix:




El Prat Ocult | Llicència de Creative Commons