El Prat Ocult



La Petjada de les Dones


Mostra La Petjada de les Dones en un mapa més gran

  • Durada aproximada: 2 hores
  • Descripció: Itinerari històric per alguns carrers i espais de memòria relacionats amb les dones del Prat. El recorregut posa l’accent en el paper de les dones en la nostra història i vol fer visible la seva petjada tot evidenciant la seva aportació.
  • Itinerari: Plaça de la Vila; pàrquing Ajuntament/plaça de l’Església, Mercat municipal, Plaça d’Espanya, Hort Virtudes, escola Joan Maragall, Maurici Vilomara/Manuel Bertrand, El Lloro, Jardins Torre Muntadas.

A la vida, i per tant a la història, la visió dominant ha estat la de l’home, i ens ha donat com a resultat una explicació del món en clau masculina en què tot allò que estava relacionat amb les dones passava a un pla d’inferioritat. Amb aquest itinerari volem visibilitzar les dones a la nostra història

1. Plaça de la Vila

  • L’itinerari començarà a la plaça de la Vila. En aquest punt i aprofitant que estem davant l’Ajuntament farem un repàs a la relació de les dones i la política.

Primer consistori democràtic, 1979

Primer consistori democràtic (1979)

El Prat no ha tingut mai en la seva història una dona alcaldessa, i els càrrecs públics van trigar molt de temps a ser ocupats per dones.

La primera dona en la història del Prat que va ocupar un càrrec de govern de la ciutat va ser Josepa Navarro Arroyo, que va ser regidora del setembre al desembre de 1938, en representació del Partit Socialista Unificat de Catalunya. El triomf franquista a la Guerra Civil acabà amb la República i les seves lleis.

Les dones no tornen a l’Ajuntament del Prat fins a la restauració dels ajuntaments democràtics, amb les eleccions del 1979. Formaven part d’aquell primer consistori Pilar Yagüe i Manuela Pi, les dues del PSUC.

2. Plaça de l’Església

  • Ens dirigirem cap a la pl. de l’Església. Al costat de la cripta, on ara hi ha un aparcament municipal, es trobava l’antic cementiri. En aquest punt coneixerem la importància de les dones com a cuidadores. Des d’aquest mateix indret podem veure, a la cantonada entre el carrer del Dr. Soler i Mossèn Cinto Verdaguer, l’antiga clínica del Dr. Soler.

Clinica del Dr.Soler

Clínica del Dr. Soler

El doctor Joan Soler i Torrens, s’instal·là al Prat el 1908. Uns anys després obrí un consultori al carrer de la Ribera, l’actual carrer Dr. Soler i Torrens núm. 31. Des del 1947, la seva consulta, convertida en clínica, era el lloc escollit per la majoria de dones del Prat per tenir els seus nadons. La clínica tenia habitacions individuals i les parteres s’hi estaven una mitjana d’una setmana per tal de recuperar-se. Al doctor Soler el va succeir el seu fill, el doctor Joan Soler Feu i s’hi van continuar atenent parts. La llevadora de la clínica era la Carmen Tries. La clínica va tancar definitivament l’any 1975, en posar-se en funcionament l’Hospital de Bellvitge (1972). Al Dr. Soler i Torrens se li dedicà el carrer on exercia i vivia l’any 1969.

3. Mercat Municipal

  • Travessarem la plaça de la Vila en direcció al Mercat municipal. Aquest era un espai de relació i socialització, en especial, per a les mestresses de casa. A banda d’això, treballar com a dependenta era un dels pocs oficis ocupats de manera tradicional per les dones, juntament amb el de costurera, modista, secretària…

Parada al Mercat Municipal

Parada al Mercat Municipal

La condició femenina ha anat associada a la llar i la família. Aquesta imatge tradicional no ha estat superada i encara és molt present a la nostra societat. La dona ha assumit, de manera tradicional, les tasques associades al manteniment de la casa, l’alimentació de la família, la cura dels malats i, en bona part, de l’educació dels fills. La manca d’independència econòmica i l’escassa consideració social respecte al treball domèstic i familiar ha deixat les dones en una situació d’indefensió, respecte al cap de família i, també, al conjunt de la societat.

Les dificultats de les dones per accedir al món laboral també limitaven els espais de socialització i de relació. El mercat era un dels llocs on les dones podien anar sense la companyia del marit. Durant els anys de més conflictivitat obrera a les fàbriques, algunes dones aprofitaven aquest espai per fer intercanvi d’idees, passar consignes i distribuir les populars “octavillas” i així poder arribar al màxim possible de la població.

4. Plaça d’Espanya

  • Continuarem pel carrer Major, aturant-nos a la plaça d’Espanya. Aquest carrer era el punt de pas dels treballadors que anaven a les fàbriques, La Seda i La Papelera. La Seda va permetre la incorporació de més dones al món laboral assalariat. A la cantonada del carrer Centre amb el carrer Flaquer havia estat el Bar Lázaro què allotjà la Sociedad Cultural Recreativa IBIS. Aquesta associació va ser una de les primeres en acceptar dones entre els socis.

Dona i Treball - Dones treballant a La Seda

Dones treballant a La Seda

Al Prat, la contractació de personal femení per La Seda representà la incorporació al treball assalariat de les dones, fins llavors limitat al petit comerç, moltes vegades familiar, o a la participació temporal en tasques agrícoles.

Plaça Espanya - Grup Sociedad Cultural Recrativa IBIS

Grup Sociedad Cultural Recrativa IBIS

Algunes dones, en especial durant la República, es van iniciar en activitats que, en una societat com la pratenca, havien estat reservades als homes. Aquestes dones, malgrat les opinions contràries, van fer esport, es van dedicar a l’art i van ser pioneres, molt sovint sense ser-ne conscients, en altres camps. La gran majoria d’aquestes dones, sota el pes del costum social, van deixar l’activitat en casar-se.

5. Hort de la Virtudes

  • Continuarem pel carrer del Centre i tombarem a l’esquerra pel carrer del Pintor Isidre Nonell, seguint fins aturar-nos als Jardins de l’hort de la Virtudes. Aquest jardí va ser propietat de Virtudes Farrés Ribas. L’any 1982 l’Ajuntament el comprà a la seva neboda. El dret català tradicional permetia a la dona de tenir béns propis separats del marit.

Jardins de l'Hort de la Virtudes

Jardins de l’Hort de la Virtudes

Al llarg del segle XIX i bona part del XX, el model social dominant a l’Estat espanyol es basava en la desigualtat entre homes i dones, que es materialitzava en l’educació sexista, la discriminació laboral, la subordinació legal i la manca de drets polítics de les dones.

La dona estava relegada a l’espai domèstic, a la llar i a la família, atès que la seva funció primordial era la de ser mare i esposa.

6. Escola Joan Maragall

  • Seguirem pel carrer Sant Joaquim i tombarem pel carrer Joan Maragall fins arribar al col·legi públic del mateix nom, el més antic del Prat. En l’àmbit de l’educació les dones també van haver de fer un llarg camí, des dels anys en que l’educació que rebien era de caire moral i tradicional, orientada al manteniment de la llar, fins a la coeducació igualitària.

Escola Joan Maragall

Escola de Joan Maragall

Durant la II República es van començar a difondre opinions a favor de la coeducació. La Generalitat va iniciar algunes experiències mixtes com l’Institut Escola, destinat a l’ensenyament primari, o l’Escola Normal, per a la formació de mestres. Durant la Guerra Civil, es va crear l’Escola Nova Unificada, que regia l’ensenyament primari català, i l’octubre de 1936 va implantar la coeducació de forma generalitzada a tots els centres educatius.

Durant el període republicà al Prat, s’endegaren dos projectes d’escoles: el grup escolar Joan Maragall, inaugurat l’any 1935 amb el nom de Pompeu Fabra, i un grup escolar al Fondo d’en Peixo, paralitzat per la Guerra i que les autoritats franquistes trigaren anys a concloure (s’inaugurà el curs 1962-1963).

7. Maurici Vilomara / Manuel Bertrand

  • Avançarem pel carrer Maurici Vilomara fins a la cantonada amb el carrer Manuel Bertrand. En aquest punt s’ubicava el porxo del Sindicat agrícola. Les dones van tenir tradicionalment un gran protagonisme en les tasques del camp. En temps de l’exportació, les dones eren contractades com a temporeres i podien accedir així a feines remunerades.

Dona i Treball Agrícola - Porxos

Porxo on s’arreglaven els enciams

Als anys cinquanta i seixanta del s. XX, l’explotació d’enciams era molt important al Prat. Les dones s’encarregaven d’arreglar-los i encapsar-los per portar-los a l’estació. Era una feina molt dura, perquè es feia en condicions extremes. Es treballava de nit, a l’hivern, amb baixes temperatures per tal de conservar millor els enciams que havien de sortir en els primers trens. Va arribar a haver-hi una vintena de porxos a tot el poble.

8. El Lloro

  • Continuarem pel carrer Maurici Vilomara, fins que canvia el nom pel de carrer Madoz. A la cantonada amb el carrer Jaume Casanovas hi ha El Lloro. El centre dedicat als joves, també acull el Servei d’Informació sobre Sexualitat i Anticoncepció (SISA).

Centre d'informacio juvenil El lloro 1989

Centre d’informacio juvenil, El Lloro, 1989

L’11 de març de 1977 es va crear el Centre de Planificació Familiar del Prat de Llobregat. El centre va sorgir de la necessitat d’atendre les demandes d’informació de les dones en matèria d’anticoncepció i de sexualitat i va ser decisiu en la implantació de controls mèdics. El primer de tot l’Estat.

L’any 1990 va néixer el SISA, Servei d’Informació sobre Sexualitat i Anticoncepció, un dels primers de Catalunya. Des del seu funcionament ha estat vinculat i ubicat en les mateixes dependències que el Lloro, un servei adreçat als joves.

9. Jardins de Torre Muntadas

  • Al mateix carrer Jaume Casanovas, al costat trobarem els Jardins de Torre Muntadas
Rosa Ribas
Rosa Ribas i Parellada

Actualment només hi ha 14 noms de dona en el carrerer de la ciutat, la majoria posats en els darrers anys: Anna Frank, Dolores Ibárruri, Frederica Montseny, l’Hort de la Virtudes, Maria Aurèlia Capmany, Mercè Rodoreda, Rosa Ribas i Parellada, Verge de Montserrat, Pepa Colomer, Amelia Earhart i Montserrat Roig. A aquesta llista caldrà afegir els noms de Clara Campoamor, Teresa Pàmies i Margarida Xirgu, aprovats al Ple de l’Ajuntament el 3 de juliol de 2013, per als carrers de l’eixample sud, actualment en construcció. A la Ramona Via se li ha dedicat un Centre d’Atenció Primària.

Cap Ramona Via

Cap Ramona Via

L’itinerari està format pels següents elements:

Comparteix:




El Prat Ocult | Llicència de Creative Commons