El Prat Ocult



Fernando Casanovas

Faula Fernando Casanovas

Fernando CasanovasJa era hora que vinguéssiu!. Fa temps que us espero, jo!. Des que vareu començar aquestes passejades nocturnes que sóc aquí, a la porta de la botiga, esperant que arribeu i què… res… Què perquè hauríeu de venir?… Prò,.. prò,… gent inculta, que no sabeu qui sóc jo?. Que per què em veieu amb roba de fer feina, no vol dir que no tingui una altra vida! I la tinc, ho hi tant que la tinc!. Només us diré que amb l’amic Josep M. Vilà, si… el de l’hogar del niño, aquí al costat (assenyala)… mira que sou justets eh,… i uns quants més, varem impulsar l’Associació de veïns i comerciants del carrer.

Però aquí on em veieu (ara baixa el to i es mostra relaxat i modest)… la meva vida era el teatre… En part per poder-m’hi dedicar, vaig impulsar i presidir durant molts anys la Cervantes… (suspirant) M’he ficat en la pell de tants personatges… i cantar… la sarsuela és la culminació de la dificultat per a un actor… (interpreta amb els gestos, enmig de la gent) fer creïble el teu paper, donar-li vida, cantar… i no ho feia pas malament del tot…

(canta) “Xamosa i galana, la vila del Prat, reviu d’emoció, ballant la sardana de festa major”. Ho coneixeu això, oi? Clar! És la sardana de la Festa Major del Prat. La vaig escriure jo (s’assenyala el pit), amb música del gran mestre Ventura Tort, i la va estrenar la cobla La Principal del Llobregat l’any 1945. Què?, us veieu en cor de cantar-la? … Segur que els vostres fills la canten a l’escola!. Ara que, aquests nois de la Caixa…, ai no que aquests són uns altres, uf!!! Volia dir els de La Capsa me la desmunten cada any amb unes versions ben estrafolàries… clar que com la meva cap, eh. Que n’haig de dir jo, que en sóc el pare!!!.

I ara us deixo, que demà haig de matinar. A primera hora, em porten genero i si em falta alguna cosa la clientela se m’exclama. Que ja que hi sóc, aprofito, els millors embotits, formatges, cansalada, al Casanovas els trobareu… i qualsevol cosa que us calgui, segur que la tenim. I si trobeu la porta tancada, piqueu. El Fernandet o jo, us atendrem amb gust… i més si dieu que sou de la ronda de nit….

Comparteix:




El Prat Ocult | Llicència de Creative Commons