El Prat Ocult



El marino, l’aviador, el francès i una dona

marino-aviador-francès-dona

Marino: Mucho presumir de coche, que si el último modelo de Alfa Romeo, que si es mejor que los ingleses y los americanos… y nos deja tirados a la salida del pueblo.

Aviador: No us queixeu tant que si no fos per mi hauríeu de passar la nit a un banc de la plaça. Perquè els de ca l’ocell us plomarien vius si us haguessin de portar amb una de les seves tartanes a aquestes hores. No els hi agrada gens fer serveis de nit si no és per una urgència i s’ho fan pagar ben car.

Francès: no, no no no si després de fer la ronda per les tavernes, de quartos ja no en quedaven i qui s’havia de pensar que al Cafè del Pont, que sempre ens “fien”, estaria plens de convidats d’aquell casament. Jo sempre que he fet escala al Prat hi he pogut passar la nit sense problemes.

Aviador: I a veure qui és el maco que es posa a aquestes hores a buscar una habitació en una altra fonda o pensió. Amb la collita, els jornalers ocupen tots els llits del poble.

Marino: Y vosotros aún. Yo si no llego a la Aeronáutica en menos de una hora, me espera una semana en el calabozo y sin permisos por un mes. No podria ir a Barcelona a ver la llegada del Graff Zeppelin y eso no me lo perderé por nada del mundo. Aúnque me tenga que escapar y me declaren desertor.

Francès: Et moi?! A l’alba haig de volar amb les bosses del correu urgent a Casablanca. No puc perdre ni un vol més o m’acomiadaran. I necessito aquesta feina perquè si haig de viure del que escric, em moriré de gana.

Aviador: bé, bé, molt bé tot, però com hi voleu anar? Us recordo que m’havia ofert a portar-vos, perquè era la vostra única esperança…i senyors, no oblideu el petit detall que s’ha espatllat el cotxe. I jo en sé molt de volar i de cotxes cars, però de mecànica no hi entenc ni un borrall.

Francès: Vite! Marxons! El camp no deu estar gaire lluny!

Marino: Andando? Andando dónde? Si hay tres campos y no sabemos encontrar ni uno.

Aviador: però home, si ja fa uns anys que ets a l’Aeronàutica! Hauries de saber el camí amb els ulls tancats.

Francès: I tu no presumeixes d’haver estat un dels primers en volar al camp de la Volateria?. Bé que podries ajudar aquest jove! No em diguis que tu tampoc hi saps anar?

Dona: Bona nit senyors, semblen una mica perduts.

Marino: ¿Tu eres aquella jovencita del Cafè del Pont? Creia que eras una parienta de los de la boda.

Dona: Doncs, ves per on, no ho era. De fet, crec que soc l’única persona que ara us pot ajudar.

Francès: Què sabeu el camí, mademoiselle?

Aviador: I us en refiareu d’aquesta joveneta? Au, va, companys, no em feu riure.

Dona: No només sé el camí, si no que, si em deixeu, us arreglaré el cotxe, perquè jo si que en sé de mecànica. I això té tota la pinta de ser del carburador. I per cert, de volar també en sé. Soc pilot professional i formadora de pilots. Tanqueu les boques que us entraran mosques! Teniu una clau anglesa, o també l’he de buscar jo? Sabeu el que és una clau anglesa, oi nois? Ja la vaig a buscar jo.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Pare Andreu de Palma: Bé, posem ordre a tanta discussió. Com es nota que aquesta gent, molt volar, molt volar, però no en saben de tocar de peus a terra. Els avions van arribar al Prat el 1916 i s’instal·laren a un camp anomenat La Volateria. Aquest camp, l’any 1921 va ser llogat pel Ministeri de Marina, de qui depenia llavors el cos d’aviació, i instal·là una escola de formació de pilots militar, l’Aeronàutica naval. La gent del Prat li deia el camp dels marinos perquè l’uniforme era el blanc de la marineria.

El 1920, la companyia francesa Latécoère s’hi va instal·lar com una parada en les seves rutes de correu postal aeri, entre diferents llocs de França i el nord d’Àfrica on encara hi tenien colònies i protectorats. En aquesta línia postal hi va treballar l’escriptor Antoine de Saint Exupery, pilot professional i autor del gran El petit príncep. Aquest era el camp francès.

El 1923 es creà un camp per a l’aviació civil que acabaria sent conegut com el camp d’en Canudas, per la gran tasca del seu director, en Josep Canudas. A l’escola d’aviació del camp es formà Pepa Colomer, la primera dona pilot catalana.

A mi que les dones volin no em molesta, però que vagin amb pantalons i fumin… Això si em treu de polleguera.

Comparteix:




El Prat Ocult | Llicència de Creative Commons