El Prat Ocult



Dona i educació

Dona i Educació - Aula nenes Escola Joan Maragall

Aula de nenes de l’Escola Joan Maragall

La situació de l’ensenyament va ser deficitària fins l’any 1857 quan s’intenta regular amb l’aprovació de la Llei Moyano. Entre d’altres disposicions, la Llei obligà a escolaritzar els nens i les nenes de 6 a 9 anys. Amb tot, l’educació estava centrada en la separació per sexes i en el predomini de les labors i la doctrina cristiana per a les nenes. Amb l’aplicació de la llei, les nenes del Prat van poder accedir a uns estudis que comprenien un tímid procés d’alfabetització, doctrina i labors. Rosa Ribas Parellada (1846-1886) va ser la primera mestra nascuda al Prat.

Durant la II República es van començar a difondre opinions a favor de la coeducació. La Generalitat va iniciar algunes experiències mixtes com l’Institut Escola, destinat a l’ensenyament primari, o l’Escola Normal, per a la formació de mestres. Durant la Guerra Civil, es va crear l’Escola Nova Unificada, que regia l’ensenyament primari català, i l’octubre de 1936 va implantar la coeducació de forma generalitzada a tots els centres educatius.

Durant el període republicà al Prat, s’endegaren dos projectes d’escoles: el grup escolar Joan Maragall, inaugurat l’any 1935 amb el nom de Pompeu Fabra, i un grup escolar al Fondo d’en Peixo, paralitzat per la Guerra i que les autoritats franquistes trigaren anys a concloure (s’inaugurà el curs 1962-1963).

El gener de 1939, el Ministerio de Educación Nacional dictava una ordre que suprimia l’obra cultural i escolar de la Generalitat i dels ajuntaments populars. El franquisme depurà tots els cossos d’ensenyants, i cobrí les vacants amb mestres addictes al nou règim –molts excombatents-. És prohibí la coeducació, l’ensenyament i l’ús del català, i s’imposaren els principis inspiradors del Movimiento Nacional. S’imposà una escola integrista catòlica, basada en l’autoritat, la jerarquia i el patriotisme. En aquest model, la dona resultà especialment perjudicada en perdre les millores aconseguides amb la legislació republicana i tornar a l’educació per a la llar i la família.

Aquesta situació es va mantenir durant tot el règim, fins a la Llei de 1970, que va generalitzar l’escola mixta a l’ensenyament públic. A la pràctica, s’ha aconseguit la igualtat a l’educació i s’ha normalitzat respecte als tipus de professions i estudis escollits, però no s’ha assolit encara la igualtat pel que fa a les retribucions que se n’obtenen i a la presència de les dones en càrrecs de direcció i responsabilitats.

Comparteix:




El Prat Ocult | Llicència de Creative Commons