El Prat Ocult



Aeroport del Prat

El Ministeri de Marina, del que depenia l’activitat aèria militar des de la seva creació l’any 1917, va arrendar La Volateria, l’any 1921. Hi va instal·lar l’Aeronàutica Naval, que tenia com a activitat principal una escola de formació de pilots militars. L’escola es va mantenir fins l’any 1932, quan va ser traslladada a San Javier, a Múrcia, i l’aeròdrom va quedar com a base de la III Esquadra Aèrea de l’aviació naval. L’any 1927, en crear-se la companyia Iberia, s’estableix la línia aèria Madrid – Barcelona, fent servir com a base d’operacions el camp de l’Aeronàutica Naval, i l’any següent la companyia Lufthansa inaugura el servei Barcelona – Berlín.

MUN-811

La companyia Latecoère (més endavant Air France), que havia utilitzat les instal·lacions de la Volateria, va crear el seu propi aeròdrom l’any 1920, amb motiu de l’establiment d’un servei aeri postal entre París i Barcelona. Aquest aeròdrom, situat al costat de l’antic camí de València, també era escala de les principals rutes de la companyia amb el nord d’Àfrica i Amèrica. Conegut popularment com el camp francès, es va mantenir en funcionament fins el 1939.

postal 50

L’any 1922, el Reial Aero Club de Catalunya, va adquirir uns terrenys al Prat, propers a l’escola de l’aeronàutica naval. Sota la direcció de Josep Canudas, l’any següent, el 1923, es va aconseguir posar-hi en funcionament un camp per a l’aviació civil, que seria conegut amb el nom del seu promotor i impulsor, Aeròdrom Canudas. Aquesta denominació, que sorgí de l’ús popular, s’oficialitzà l’any 1926. L’any 1929 es va constituir una escola de formació de pilots (l’Escola d’Aviació Barcelona). Era el tercer camp que tenia el Prat i tots tres funcionaven alhora.

MON 200 Fons Josep Mones i Amat

En començar la guerra civil tots els camps es van unificar i van passar a dependre de la Conselleria de Defensa de la Generalitat, primer, i del Ministeri de Defensa, després. No es tornarien a separar. L’any 1941, sobre la base dels antics camps, es va constituir l’Aeropuerto Nacional. Les autoritats de l’època, per justificar l’ampliació de l’aeroport, feien servir arguments tan inversemblants com ara la baixa qualitat de les terres que s’havien d’ocupar. No van servir de res les queixes dels propietaris afectats i les terres van ser expropiades. El 1949 l’aeroport va ser reformat i ampliat, amb les consegüents noves expropiacions.

L’aeroport i el trànsit aeri anaven creixent. L’any 1963 es va assolir la xifra d’un milió de passatgers. En els anys següents es van ampliar les pistes i els serveis interns, i es va construir la primera torre de control.

L’any 1968 s’inaugurà la nova terminal de passatgers que, dos anys més tard, incorporà el mural de l’artista Joan Miró, realitzat en col·laboració amb el ceramista Llorenç Artigas. Aquest mural de benvinguda va esdevenir tot un símbol de l’aeroport del Prat.

Diapositiva 020

Amb motiu de la celebració dels Jocs Olímpics de 1992, l’aeroport amplià la terminal B i se’n construïren dues de noves, la A i la C, projecte del taller d’arquitectura de Ricard Bofill. El 1995 s’inaugurà la nova torre de control.

El 1999 es va aprovar el Pla Director de l’Aeroport, tercer gran projecte de transformació i modernització de les instal·lacions i serveis aeroportuaris del Prat, després dels de 1968 i 1992. La nova terminal, la T1, s’ha convertit en l’element més emblemàtic d’aquesta actuació. Després d’un concurs internacional, va ser escollit el projecte presentat pel taller d’arquitectura de Ricard Bofill.

L’any 2004 va entrar en funcionament la tercera pista de l’aeroport, ubicada entre els estanys del Remolar i de la Ricarda, després d’un llarg debat que en algun moment va posar en perill la pervivència mateixa d’aquests estanys. El pacte final inclogué la recuperació per a la ciutat de tota la franja litoral i d’altres mesures compensatòries, medioambientals i patrimonials, com el trasllat de la Granja la Ricarda i la construcció dels nous accessos al mar.

L’aeroport actual ocupa, gairebé, un terç del terme municipal del Prat i la seva influència territorial i socioeconòmica sobre la ciutat és molt important. És la principal empresa del Prat i la que dóna feina a més població activa.

Diapositiva 023

Comparteix:




El Prat Ocult | Llicència de Creative Commons